Para poder recuperar nuestro título perdido este año hemos de entrenar…. y lo haremos los miércoles y los viernes en el campo de Rugby de Cornellà (ver sección entrenaments si no sabes como llegar).

Los entrenos empezaran a las 20:10 aproximadamente, por lo que a las 20:00 debemos estar todos en la puerta del club.

Cornellà ja fa un any que treballa sobre la mateixa base d’equip, la gent es coneix i això provoca més fluïdesa en el joc d’equip, fluïdesa que va quedar demostrada en varies jugades que van acabar en gol, i que van començar des de la defensa, on Pere Casan, Sergi Guillen i Rodrigo (tots dos van marcar un gol i van acabar amb molèsties) van aportar la seva experiència per tallar les poques ocasions amb les que va comptar els davanters dels Tigers de Perpinyà. Tot i que hi havia dubtes sobre si es trobaria a faltar l’estrella de l’equip Miki Rodríguez, de moment sembla que no, ja que al mig del camp s’ha de comentar la fantàstica feina de Peter en  les seves recuperacions de pilota, la lluita per les marques i el maneig de la possessió entre rivals. Sense oblidar-se de la solidesa que aporta Ferran Vital (amb un gol) i la visió de joc d’Oriol (també amb un gol). L’absència al centre del camp de “La Locomotora Campmany”no va restar força, però es van seguir demostrant els problemes que sempre te Bocs per a guanyar clarament els salts al centre del camp. La davantera, amb Pedrito, Moi i Khalil (que van sumar 7 gols), van tenir la ferma oposició dels defenses de Tigers, però van poder marcar, tot i la falta de punteria. Pels peus dels tres davanters titulars, es van deixar perdre oportunitats claríssimes, cosa que hagués estat fatídica en un partit més ajustat. Deixem pel final, la valoració positiva de la gran incorporació que dona més robustesa a la defensa de Cornellà, el nou fitxatge Carlos Rupérez, que ja va debutar amb molt bones accions al torneig de Sort, i que va tornar a demostrar la força i valentia que aporta a l’equip.

Per acabar, destacar el bon paper de la parella arbitral (Xaxe i Aleix), que en un partit plàcid, van deixar fluïdesa al joc, tot i que van fer respectar la seva autoritat.

A Andorra, l’equip local es va imposar a Valls per 125 a 108. El partit va ser espectacular, i els del Pirineu es van acabar imposant per només 15 punts de diferència al equip degà de Catalunya.

D’altra banda, al estadi municipal de Cornellà, els RC Cornellà Bocs van imposar-se per 84 a 13 al equip de Perpinyà Tigers. Els nord catalans són un equip amb empenta i talent, però els actuals campions, els Cornellà Bocs, no han donat cap opció als rivals i presenten la seva candidatura a revalidar el títol de campió de Catalunya.

Si no el podeu sentir, mirarem de penjar-lo en aquesta web perquè el pogueu sentir.

En lo referente al campeonato, Catalunya termino en 7º lugar, dejando una sensación de que pese al esfuerzo, queda mucho camino por recorrer y mejorar… Toca entrenar!!!! Los campeones de esta edición fue el equipo Inglés que venció en la final a la sorprendente Croacia.

Uno de los elementos agradables del campeonato fue ver como cada vez son más las selecciones (creo que este año fueron casi todas) que optan por jugar con todos los integrantes del país que representan, señal que cada vez hay más gente interesada en nuestro deporte!!

Y para finalizar un año más nos toca agradecer el enorme esfuerzo que hicieron los dos Peres (tanto Casan como Moliner) para que todos nosotros pudiéramos disfrutar de esta fiesta del Footy en Europa. En serio, MUCHAS GRACIAS.